TECNOLOGIA [IN]VISIBLE
DIMARTS 22 DE SETEMBRE 2026
Del dia d’avui m’emporto un gran aprenentatge. Hem anat a veure l’exposició Tecnologia [in]visible al Palau Robert. Al principi no tenia gaires expectatives, però he de dir que segons ha anat passant la visita que hem fet,he anat sentint una incomoditat que m’ha fet entendre que l’exposició estava generant alguna cosa en mi.
L’última sala presentava una sèrie de frases que recollien expectatives sobre el futur de la tecnologia i les nostres vides. Crec que en moltes d’elles podia percebre darrere certa por a la incertesa, a la cosa desconeguda o inclús certa nostàlgia dels temps més analògics. Una frase que m’ha fet pensar en aquesta doble lectura de la tecnologia ha estat “we will be able to replay old memories like movies”. Aquí penso que hi ha la part positiva de poder capturar record de persones de manera que mai perdem part de la seva essència. De fet, això m’ha recordat a una conversa que vaig tenir amb la meva mare fa temps que em va dir “tens molta sort d’haver nascut en aquesta generació, Emma. Tu podràs guardar per sempre àudios i vídeos dels teus avis. Jo gairebé no me’n recordo de la veu de la meva àvia.” És impactant veure com aquesta evolució pot ser tan positiva en aquest sentit que comentava la meva mare i a la vegada tan perillosa si pensem que pot passar si tots els moments de les nostres vides són gravats, on entra la protecció de dades i la violació a la intimitat, entre altres perills que poden donar-se.
A la primera habitació hi havia diferents objectes relacionats amb la tecnologia i es podia observar l’evolució dels objectes quee hi havia. Alguns ens semblaven molt antics, tot i que realment no fa tant que els utilitzàvem. M’ha fet trobar-me una cosa tan simple com un despertador. Avui dia gairebé ningú fa servir el despertador. això m’ha fet pensar en què a aquest objecte el considerem tecnologia en l’àmbit informal, però que realment en el seu moment segurament aquest era considerat una tecnologia impreisnidible i innovadora, en si una tecnologia. M’ha fet posar-me una mica trista al veure que estem perdent el costum de fer servir diferents tecnologies per a diferents coses. Avui dia pràcticament només tenim un telèfon que ens ho fa tot (suma, resta, fa fotos, truca, et posa alarmes…)
Fonts de creació pròpia
En si hem donat moltes voltes a com ha canviat la infància amb l’arribada dels mòbils i les tauletes. Nosaltres tenim la sensació que vam créixer en una època on encara passàvem molt més temps jugant, sortint al carrer o simplement avorrint-nos. I ara sembla que quan un nen s’avorreix, ràpidament té una pantalla per distreure’s. Al final és inevitable no estar connectats al món digital en le que vivim, però crec que mai hem de perdre de vista que l'evolució d’aquesta tecnologia ha de ser sempre en pro de la humanitat i de la seva pròpia evolució. A la vegada crec que exposicions com aquesta et fan reflexionar sobretot sobre el "d’on venim”, ja que molts cops és fàcil oblidar que fa poc tothom tenia a casa les pàgines grogues, telèfons fixes, despertadors que feien sorolls estridents i que això també és tecnologia.
Font: Moreno, J. (s. f.). El poder de la tecnología: riesgos y beneficios [Vídeo]. TED. https://www.ted.com/talks/jose_moreno_el_poder_de_la_tecnologia_riesgos_y_beneficios
Fent l'entrada d'aquest blog recordava haver vist aquesta TED Talk fa uns anys a classe i, en aquell moment, em va fer pensar en com utilitzem la tecnologia en el nostre dia a dia. Vaig aprendre que, tot i que la tecnologia ens facilita moltes coses i ens permet tenir molta informació a l’abast, també pot tenir conseqüències negatives si no en fem un bon ús. A més, em va fer reflexionar sobre com podia afectar les nostres relacions personals i la manera com ens comuniquem amb els altres. Crec que em vaig quedar amb la idea que la tecnologia no era bona ni dolenta per si mateixa, sinó que tot depenia de com la utilitzàvem i que era important trobar un equilibri per aprofitar-ne els beneficis sense deixar de banda altres aspectes de la nostra vida.
